Els clubs de lectura a la llibreria Mitja Mosca

Aquest nou curs la Llibreria Mitja Mosca ens ofereix tres opcions de club de luctura per a tots els gustos.

  • CICLE DE LECTURES: LLIBRES AMB HISTÒRIA. De la Revolució Francesa a la caiguda del comunisme
  • CLUB DE LECTURA CRIMINAL
  • CLUB DE LECTURA MITJA MOSCA 2024-2025

 

Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com

Club complet (6 sessions): 48€

Preu Sessió individual: 10€

 

Inscripció tot el club (9 sessions): 63€ + inscripció gratuïta a “El totxo de l’estiu”

Inscripció trimestral (3 sessions): 24€ el trimestre

Inscripció sessió individual: 10€

*En cas de no cobrir el mínim de places establertes l’activitat s’anul·larà i es retornarà l’import de l’inscripció.

Més informació a https://www.llibreriamitjamosca.com/clubs-de-lectura/cicle-historia

————————————————————————————————————————————————-

CICLE DE LECTURES: LLIBRES AMB HISTÒRIA. De la Revolució Francesa a la caiguda del comunisme

El 1776, la Declaració d’Independència americana afirmava que els homes havien estat creats com a iguals, i dotats d’un dret inalienable a “la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. Durant dos segles, la Revolució Francesa de 1789 a la caiguda del comunisme el 1991, els ideals de “llibertat, igualtat i fraternitat” han presidit les aspiracions i les lluites, però també les derrotes i els desenganys, de generacions de ciutadans d’arreu del món en la seva incansable recerca de la felicitat promesa. La literatura ha reflectit, sovint amb més capacitat explicativa que molts llibres d’història, aquests moments decisius de la història contemporània, que resseguirem en aquest cicle amb alguns títols fonamentals, que hem triat en funció del seu valor literari i històric.

Club de lectura conduït per Josep M. Muñoz.

Barcelona, 1959. És historiador i ha fet d’editor i de traductor. Es va doctorar en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre Jaume Vicens Vives, que va ser publicada, després de rebre el Premi Gaziel, amb el títol de Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una biografia intel·lectual (Edicions 62, 1997). Ha estat durant vint-i-quatre anys (1999-2023) i al llarg de 260 números el director de la revista L’Avenç, que ha contribuït a fer una publicació cultural de referència, i de l’editorial del mateix nom. De la seva etapa a L’Avenç, en destaquen les entrevistes en profunditat que hi publicava cada mes; algunes de les millors han estat recollides en un parell de llibres: Temps present, temps passat (La Magrana, 2016) i Les petjades de la memòria (L’Avenç, 2024). Ha traduït, per a L’Avenç, diverses obres de Balzac, Joseph Conrad i Charles Dickens. Col·labora amb articles d’opinió al diari Ara.

Sessions:

DIMECRES 9 D’OCTUBRE, 19:30h

La Revolució Francesa

Història de dues ciutats, de Charles Dickens (Club editor / Alba minus)

El Londres pacífic però grotesc del rei Jorge III i el París ensangonat de la Revolució francesa són les dues ciutats sobre el fons de les quals s’escriu aquesta inoblidable història, on l’accent patètic és genuí i la intriga sempre apassionant. Violentes escenes de masses, tèrbols processos, espies i conspiradors, herois fracassats i herois al seu pesar, dobles identitats, culpes i expiacions es barregen en una trama artística i perfecta, plena de sorpreses i magistralment elaborades.

DIMECRES 13 DE NOVEMBRE, 19:30h

La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

Hotel Savoy, de Joseph Roth (L’Avenç / Acantilado)

En acabar la Primera Guerra Mundial, un jove jueu vienès, proviment del front oriental, torna a casa. Pel camí, s’allotja a l’Hotel Savoy. Allí, en un atmosfera desconcertant i il·lusòria, envoltat de personatges insòlits, inicia el seu particular aprenentatge de la vida. Amb un estil irònic, crític, concís i també poètic, Joseph Roth fa de l’Hotel Savoy una paràbola de l’Europa d’entreguerres.

DIMECRES 11 DE DESEMBRE, 19:30h

La Guerra Civil Espanyola

Homenatge a Catalunya, de George Orwell (La Magrana / DeBolsillo)

El relat d’Orwell ha esdevingut un testimoni únic que recull les seves experiències a Barcelona i al Front d’Aragó. L’autor britànic va arribar el desembre del 1936 a una Barcelona en plena efervescència revolucionària i es va allistar de seguida a les milícies del POUM. Va tornar del front perquè una bala franquista li travessà el coll. Paradoxalment, va haver de fugir de Barcelona perseguit per les mateixes forces estalinistes que havien liquidat el dirigent del POUM Andreu Nin, després dels Fets de Maig de 1937.

DIMECRES 15 DE GENER, 19:30h

El Nazisme i la Segona Guerra Mundial

HHhH, de Laurent Binet (Edicions de 1984 / Seix Barral)

A Praga, el 1942, dos homes han de matar un tercer individu. És l’operació «Antropoide»: dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenen l’encàrrec d’assassinar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, cap dels serveis secrets nazis, planificador de la Solució Final, «el botxí de Praga», «la bèstia rossa», «l’home més perillós del Tercer Reich».

Tots els personatges d’aquest llibre han existit o encara existeixen. Tots els fets narrats són autèntics. Però darrere els preparatius de l’atemptat despunta una altra guerra, la que enfronta la ficció novel·lesca amb la veritat històrica.

DIMECRES 12 DE FEBRER, 19:30h

Els anys 60 i la primacia dels Estats Units

Pastoral americana, de Philip Roth (La Magrana / DeBolsillo)

El protagonista de Roth és Swede Levov, atleta llegendari al seu institut de Newark, que creix durant els anys de postguerra, es casa amb una antiga Miss New Jersey, hereta la fàbrica de guants del seu pare i es trasllada a una casa de pedra a la vila idíl·lica d’Old Rimrock. Fins que un bon dia de 1968 a Swede l’abandona la sort americana que l’havia somrigut fins llavors.

Merry, la seva filla estimada, ha crescut. Abans era una noieta adorable i desperta. Ara s’ha convertit en una adolescent malcarada i fanàtica capaç de dur a terme un extravagant acte de terrorisme polític.

De la nit al dia, Swede és separat de la pastoral americana i llançat a la bogeria americana idiosincràtica.

DIMECRES 12 DE MARÇ, 19:30h

La caiguda del comunisme

Libre, de Lea Ypi (Anagrama)

Quan era una nena, amb tot just onze anys, Lea Ypi va ser testimoni de la fi del món. Almenys de la fi d’un món. En 1990 el règim comunista d’Albània, l’últim bastió de l’estalinisme a Europa, es va desplomar.
Mescla de memòries, assaig històric i reflexió sociopolítica, amb l’afegit d’una prosa de superba factura literària i pinzellades d’un humor tendent a l’absurd, Libre és d’una lucidesa enlluernadora: reflecteix, des de l’experiència personal, un moment convuls de transformació política que no necessàriament va desembocar en justícia i llibertat.

 

————————————————————————————————————————————————-

CLUB DE LECTURA CRIMINAL

Definir la novel·la criminal pot ser complicat. Més enllà d’unes característiques força comunes, la percepció que cada persona té d’aquest gènere pot ser diferent. Però sí que sabem una cosa; la novel·la criminal i, sobretot la negra, retrata la societat. Per tant, és força normal que el gènere canviï al mateix ritme que ho fa el món. Novel·la negra, policíaca, psicològica, thriller, humor negre, crònica, true crime… Cada cop hi ha més etiquetes al mercat i cada cop resulta més complicat separar-les. Aquesta selecció pretén explorar-ne unes quantes a través de diferents estils, veus i formats. El crim sempre hi és, però els motius poden ser molt diferents. Per què la societat pot ser tan fosca? Aquest club de lectura intentarà trobar la resposta.

Club de lectura conduït per Irene Solanich Sanglas.

Traductora, correctora, professora, editora i escriptora. És doctora en Traducció, Gènere i Estudis Culturals per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb un estudi sobre la col·lecció La Negra, d’Edicions de La Magrana. Treballa com a professora i investigadora a la UVic-UCC i també com a editora a Llibres del Delicte i a Spècula. Escriu a diferents mitjans de divulgació sobre cinema i literatura, entre els quals hi ha L’escriba i El Cinèfil. És autora del recull de relats Eixavuiors (Edicions Xandri, 2023), ha escrit i traduït un recull de poesia escrita per assassins en sèrie reals, Paraules de mort (Edicions Xandri, 2020) i ha coordinat i escrit en el recull Elles també negregen (Llibres del Delicte, 2023). A més, ha publicat relats a diferents antologies col·lectives entre les quals hi ha Terra de crims (Edicions Xandri, 2017), El futbol és així (Edicions Xandri, 2018), Política criminal (Edicions Xandri, 2019), Delinqüents (Llibres del Delicte, 2020) i Un gintònic amb na Lònia Guiu (Edicions Xandri, 2023). Ha participat també en l’elaboració d’un llibre de text de llengua catalana, A punt 4 (Publicacions Abadia de Montserrat, 2021) i ha publicat diversos articles d’investigació entorn la novel·la negra.

Sessions:

DIMECRES 23 D’OCTUBRE, 19:30h

La por de la bèstia, d’Anna Moner (Amsterdam Llibres)

A principis del segle xx, el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seves víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.

DIMECRES 20 DE NOVEMBRE, 19:30h

L’altre costat, d’Ivan Ledesma (Spècula)

L’Alícia, coberta de sang, es presenta a comissaria per confessar l’assassinat de la seva parella. Quan la policia arriba a l’escena del crim, no hi troben res estrany: no hi ha cadàver, ni senyals de lluita, ni taques de sang. Ha estat tot un malson? Una al·lucinació? Pateix l’Alícia algun trastorn? O és que potser la realitat no és única i immutable?

Una crítica feroç a la violència de gènere i a la nostra societat, que ens mostra allò que podríem esdevenir, i les seves conseqüències.

DIMECRES 18 DE DESEMBRE, 19:30h

Culpable, de Roger Font (Descontrol)

Què és la culpa? De què serveix el càstig? On és la línia que separa la veritat de les mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos per sobreviure? Aquesta és la història real d’un home que va matar una altra persona. El relat comença poques hores després que s’hagi comès el crim i ressegueix el periple que viu el protagonista, un politoxicòman, a partir d’aquell moment: primer a la presó, després en pisos tutelats i, finalment, en una llibertat que ho és menys del que sembla. En les seves reflexions, hi abunden la capacitat de superació i sacrifici, el penediment, l’avorriment, l’abstinència, la literatura… Aquesta novel·la és, sobretot, la dissecció de la ment d’un addicte.

DIMECRES 22 DE GENER, 19:30h

Braus, de David Muñoz (Llibres del Delicte)

Un brau és un paio que creu que té una virilitat inqüestionable. A diferència del que pensen els braus, aquesta qualitat acostuma a derivar en molts més problemes que no pas alegries.

El dia en què en Jairo, en Bonilla i en Nico decideixen apostar a favor d’un boxejador en una lluita semiclandestina és quan la seva existència començarà a caure en picat. Tots tres ja es veien lluny de la feina de jardiner i de les seves obligacions de proletariat torturat, però un nazi amb odi per la vida i un empresari amb ganes d’enriquir-se a qualsevol preu no els posaran els somnis fàcils.

DIMECRES 19 DE FEBRER, 19:30h

Deu dies en un manicomi, de Nellie Bly (Editorial Afers)

Deu dies en un manicomi, o les vivències de Nellie Bly a l’Illa de Blackwell. Com fingir estar boja per a descobrir els horrors dels manicomis és el títol amb aires gòtics i sensacionalistes del recull d’articles que descriuen l’estada de Bly durant una setmana i mitja en 1887 en el pavelló de dones del centre psiquiàtric més important de Nova York a final del segle XIX. Per a poder ingressar al manicomi i dotar d’autenticitat la seua presència entre les internes per tal de dur a terme una exhaustiva investigació sobre les condiciones del centre, Bly s’hi feu passar per boja. Aquesta obra és exemple de com el periodisme d’immersió als Estats Units va possibilitar i encoratjar des del seu inici la participació de les dones i la seua inclusió com a reporteres de denúncia.

 

DIMECRES 19 DE MARÇ, 19:30h

Petits contes misògins, de Patricia Highsmith (L’Avenç)

Les dones dels relats apareixen com a víctimes, tant del masclisme com dels clixés que arrosseguen en el seu rol social. Així cal entendre la misogínia del títol, que esdevé una provocació de l’autora. Tant homes com dones, que podrien ser els veïns del costat, moren i maten, dins l’aparent normalitat de la vida quotidiana que es trastoca en un girar full en crueltat infinita. Tots els contes porten el nom d’un patró de comportament, un perfil psicològic que defineix la víctima de la seva esmolada ploma.

————————————————————————————————————————————————-

CLUB DE LECTURA MITJA MOSCA 2024-2025

Tercera edició del club de lectura Mitja Mosca. Us proposem una lectura mensual de ficció per conèixer llibres – nous i no tan nous – de diferents autors i autores, temes, estils… i poder compartir-ne la lectura amb la gent participant. Una oportunitat per parlar de llibres i literatura.

Club de lectura conduït per les llibreteres de Mitja Mosca

PRIMER TRIMESTRE

DIMARTS 1 D’OCTUBRE, 19:30h

El refugi del temps, de Gueorgui Gospodínov (Edicions del Periscopi/ Fulgencio Pimentel)

Un psiquiatre enigmàtic inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai de confiança i reconeixible. Però ben aviat la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur on escapar-nos? I quin és el perill que el passat acabi envaint el present fins a límits insospitats?

Amb un gran domini de la sàtira i la ironia, aquesta novel·la ens ofereix una mirada política sobre el passat, la història i la nostàlgia com a refugi dels possibles desastres que ens aguaiten.

DIMARTS 5 DE NOVEMBRE, 19:30h

El meu any de repòs i relaxació , d’Ottessa Moshfegh (Angle editorial / Alfaguara)

La narradora d’aquesta novel·la decideix tancar-se al seu pis de Manhattan durant un any. Els seus pares han mort, l’han acomiadat de la galeria d’art on treballava, les seves relacions són efímeres. Com una insòlita i ombrívola Bella Dorment, vol evitar el contacte humà, passar la major part del temps dormint o veient pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison Ford, i tornar-se «immune als records dolorosos». Haurà de superar uns pocs obstacles: satisfer les necessitats bàsiques, les visites reiterades de la seva amiga Reva i les consultes amb la doctora Tuttle, una estranya, histriònica i poc fiable psiquiatra que la proveirà de tota mena de fàrmacs per desconnectar.

El meu any de repòs i relaxació és una novel·la meravellosa sobre la fragilitat de la condició humana, la vanitat i la mediocritat, l’autoodi, l’amor i el desamor, les ferides que queden dins i no es curen, la necessitat d’aïllar-se i de renovar-se.

DIMARTS 3 DE DESEMBRE, 19:30h

Satèl·lits, d’Elisenda Solsona (Editorial Males Herbes)

Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals.

SEGON TRIMESTRE

DIMARTS 14 DE GENER, 19:30h

El cielo de la selva, d’Elaine Vilar Madruga (Lava editorial)

La selva és un déu famolenc. Un que permet viure fora de perill en els seus dominis, però exigeix el més alt dels preus a canvi. La seva voracitat no acaba mai i aquells que viuen sota el seu control han de lliurar-li als seus fills com a part d’un cíclic tribut caníbal. En aquest conte de terror del Carib, les mares són obligades a criar als seus propis fills com a futur aliment, en un sacrifici fet de sang i bogeria. Si es desitja sobreviure aquí, cap dona pot decidir no ser mare.

En un món despietat de guerrillers i narcos, la selva garanteix la seguretat als seus habitants, els qui renuncien a qualsevol tipus de dret i esperança. Una rondalla terrible sobre la maternitat i el cos de la dona.

DIMARTS 4 DE FEBRER, 19:30h

El bigoti, d’Emmanuel Carrère (LaBreu edicions / Anagrama)

Un dia decideixes afaitar-te el bigoti que has lluït durant deu anys. Vols sorprendre la dona i els amics, gaudir del joc, les reaccions i els comentaris. Però la teva dona no s’hi fixa i els teus amics no recorden haver-te vist mai amb bigoti. La realitat es deforma, la memòria flaqueja i el teu món es comença a esfondrar. La simple afaitada serà el primer pas cap a una onada de pànic que et portarà molt lluny. Potser volen fer-te creure que has perdut el cap? La broma es converteix en una perillosa falla que creix al teu voltant a una velocitat vertiginosa. S’esmicola la confiança en tots els que t’envolten i, amb un canvi brusc de perspectiva, fins i tot acabaràs dubtant de l’existència de la teva ciutat.

Després d’un inici marcat per l’ambient de comèdia, passem al melodrama, que bé podria acabar en tragicomèdia. Si no ho impedís el final sorprenent que corona aquest magistral retrat de la condició humana.

DIMARTS 4 DE MARÇ, 19:30h

Amor de invierno, d’Han Suyin (Editorial Tránsito)

Estem en un Londres apagat i fred. És l’hivern de 1944, i sona el «grinyol dels autobusos, el rumor del metro, el tremolor de les pedres sota els peus». Red, una estudiant de Ciències, s’enamora de Mara Daniels, la seva companya de dissecció a la facultat, una dona casada, elegant i despreocupada. Aviat les dues dones es tornen inseparables, preses d’una passió física absoluta, però també d’una ansietat i uns jocs enrevessats que les conduiran a un punt de no retorn.

En el context d’un Londres bombardejat, en una època agitada i ombrívola, Amor de invierno ens endinsa en un dels moments més intensos d’una vida. Publicada per primera vegada en 1962, aquesta novel·la de Han Suyin —«probablement el millor que ha escrit mai», segons el Daily Telegraph— és la seva obra més commovedora, tendra i inesperada. Una joia secreta de la literatura americana del segle XX.

TERCER TRIMESTRE

DIMARTS 1 D’ABRIL, 19:30h

Persecució, de Toni Sala (L’Altra editorial / Trotalibros)

“Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.

Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m’havia tret. L’olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l’olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.”

DIMARTS 6 DE MAIG, 19:30h

Un lloc anomenat Antany, d’Olga Tokarczuk (Proa editorial / Anagrama)

Són diverses generacions les que lluiten per la felicitat a l’Antany, un indret fictici i mític al cor de Polònia, en aquesta enlluernadora novel·la en què realitat i màgia es fonen per crear un univers literari bell i esborronador. La Gran Guerra, sota les banderes del tsar; l’ocupació nazi i després la soviètica durant la Segona Guerra Mundial; el règim comunista, la corrupció i el pes de la dictadura… El pas de la història deixa sentir els seus efectes en els habitants de l’Antany i les seves vides. I els horrors i la il·lusió de felicitat del segle xx s’encarnen en un trencadís de personatges inoblidables i les seves històries entrecreuades, narrades en una construcció prodigiosa que ens fa passar dels anhels més profunds a l’humil mecanisme d’un molinet de cafè, dels deliris massa humans al silenci del miceli sota el bosc humit, mentre la modernitat avança inexorable sobre un món que semblava immune al pas del temps.

DIMARTS 3 DE JUNY, 19:30h

La chica zombie, de Laura Fernández (Editorial Debolsillo)

Erin Fancher té setze anys. Un matí, desperta i descobreix que la pell li està caient a trossos. Però realment l’estan devorant els cucs? O el que li ocorre és un producte de la seva imaginació adolescent? En qualsevol cas, ha d’anar a l’institut i bregar amb els problemes típics de la seva edat. I res sembla fàcil tampoc per a la seva amiga Shirley Perenchio, la noia més popular de la classe; ni per a Velma Ellis, la professora soltera de Llengua; ni per a Billy Servant, el setciències enamorat. Ambientada a la ciutat fictícia de Elron, en una època que recorda els anys noranta, però podria ser la nostra, aquesta divertida novel·la sobre l’adolescència i les dificultats de ser un mateix abunda en referències pop, personatges inoblidables i vives paròdies del món modern.

 

<< Tornar a Actualitat