“Cançons que acaben en fade out” La Copla de Wisconsin – Teatre

Cançons que acaben en fade out al Teatre Margarida Xirgu

Per què associem Rocío Jurado, María Jiménez o la Mari Trini amb l’Espanya cañí i l’Alaska o Mecano amb la contracultura dels vuitanta? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe?

Cançons que acaben en fade out vol respondre aquestes preguntes des de l’escenari reinterpretant actuacions musicals i entrevistes televisives dels anys vuitanta amb ironia i esperit crític.

Un muntatge que és una recerca en clau de musicologia, un concert, una conferencia performativa, una festa i una reivindicació de les cantants de “l’altra moguda” de la transició espanyola.

“La peça és una recerca, un concert i un espectacle humorístic. És una festa i alhora un homenatge compromès a unes icones silenciades del feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+.” Alba Cuenca, Recomana.cat

Companyia: La copla de Wisconsin
Dramaturgia: Salvador S. Sánchez
Arranjaments: Joel Moreno Codinachs
Suport a la direcció: Rocío Manzano
Ajudant de dramatúrgia y direcció: Gonzalo Gómez
Il·luminació: Belén Fernández
So: Damià Duran
Vestuario: Cinta Moreno
Fotografia: Núria Gàmiz
Creación y interpretació: Cinta Moreno, Salvador S. Sánchez i Joel Moreno Codinachs

Projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022