Filòsofes contemporànies. Angela Davis (1944): símbol contra l’opressió de raça, classe i gènere a l’Espai Betúlia

Per Julia Manzano

Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia

El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.

Angela Davis va néixer a Birmingham (Alabama) el 1944. És considerada activista, més que filòsofa, i els seus escrits són de teoria política. Va pertànyer als Black Panthers i al Partit Comunista. Per això darrer va estar a punt de ser expulsada de la Universitat de Califòrnia, on era professora, però el Departament de Filosofia es va negar.

Aquesta conferència parlarà de dues contradiccions importants del seu decurs vital. La primera té a veure amb l’ elecció entre els seus estudis de filosofia i el seu activisme polític. Quan estudiava a la Universitat de Brandeis (Massachusettts) va rebre classes de Marcuse, que la va assessorar en les lectures filosòfiques i li va aconsellar anar a Alemanya a fer el doctorat. Així ho va fer, amb una beca. Però quan se sentia realitzada assistint a les classes d’Adorno, que havia tornat a Alemanya, va tenir notícia de les activitats de les Panteres Negres i va decidir tornar al seu país per reintegrar-se al moviment d’alliberament de la comunitat negra (1965).

La segona contradicció es refereix a la seva incomoditat sobre escriure la seva autobiografia als 28 anys. Tindria un valor significatiu per als lectors/es? Va decidir fer-ho per l’empenta dels que la van persuadir, tot i que no l’interessava el seu paper com a icona, sinó la lluita col·lectiva i anys més tard va ser conscient de la importància que va tenir preservar la història d’aquelles lluites per a benefici de la posteritat.

La seva escriptura és clara, directa, sense floritures, plena de força per transmetre el seu missatge d’alliberament: justícia, llibertat i igualtat (entre dones i homes, del que es va ocupar en anys tardans).

Julia Manzano és doctora en Filosofia i catedràtica de Filosofia (IES). Autora de publicacions com Eugenio Trías, nuevos escenarios para la metafísica (1993), De la estética romántica a la era del impudor (1999), De amores (2008) i molts assajos en revistes de filosofia: Er, Enrahonar, Anthropos, Analecta Malacitana, sobre Nietzsche, Heidegger, Benjamin, Zambrano, Trías, Adorno, Morey, etc. També ha escrit sobre temes literaris en revistes especialitzades: Revista de Occidente, Revista de libros, Viejo Topo, agermanant filosofia, literatura i art.

PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de dones

Entrada lliure fins a completar l’aforament

Més informació a www.espaibetulia.cat