El Festival d’Arquitectura 48h Open House BCN obre les portes de la seva 12a edició endinsant-se en l’arquitectura mediterrània.
La 12a edició del Festival d’Arquitectura Open House BCN proposa revisar l’evolució de l’arquitectura mediterrània per “construir” un futur millor.
El cap de setmana del 23 i 24 d’octubre 2021, la 12a. edició del Festival d’Arquitectura 48h Open House BCN permetrà entrar de nou i gratuïtament a espais generalment “invisitables”, fet que caracteritza l’oferta del Festival.
- Més de 275 activitats (227 edificis -76 de nous, 151 repetidors-, 27 itineraris guiats, 21 itineraris lliures).
- Per sentir l’arquitectura i constatar les seves tendències evolutives.
- Arquitectura mediterrània, tema de l’any.
- Amb l’objectiu de conèixer i entendre el passat, revisar-lo i poder, així, dissenyar un futur millor i més sostenible per garantir qualitat de vida.
- José Antonio Coderch, l’arquitecte homenatjat en aquesta edició del Festival.
- Alumne de Jujol, que ha deixat una extraordinària empremta a l’arquitectura mediterrània.
- Les ciutats que componen l’oferta del Festival són: Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt i, aquest any com a ciutat convidada, també l’emblemàtica Sitges.
Consulta aquí la programació per la ciutat de Badalona.
L’arquitectura mediterrània, el tema de l’any: una mirada al passat per construir millor a futur
El Festival proposa una reivindicació del passat, per assumir d’on venim i cap a on hauríem d’anar. Per tenir una arquitectura, urbanisme i un territori sostenibles. Indubtablement, reconeix la vàlua del que s’ha fet, però, alhora, considera bàsica la crítica per detectar errors solventables. Potser ja hem après que és millor deixar de pavimentar rieres i permetre que la terra absorbeixi l’aigua. Potser val la pena no menjar-se les platges amb construcció, ara que es viu de cara al mar i no d’esquenes com abans. Potser no sempre es té en compte la climatologia mediterrània… O s’està encarant realment el canvi climàtic?
El 48h Open House BCN reclama aquest model de reflexions i, entre d’altres, proposa visites que hi condueixen.
Sobre el passat: Històricament, la costa del Mediterrani trobava el seu equilibri territorial amb nuclis de població densos, comerç portuari, boscos que controlaven l’erosió i àrees fèrtils d’agricultura… L’arquitectura responia a les necessitats i tarannà humans, creant, poc a poc, tipologies i tècniques constructives pròpies i singulars. En són exemple: la volta catalana (que Rafael Guastavino va perfeccionar, exportar i patentar amb edificis com el Teatre La Massa de Vilassar de Dalt i el recinte de l’Escola Industrial de Barcelona). Pedra, primer vista. Més tard, com a protecció climàtica, façanes arrebossades i blanques. En les construccions industrials la tria de materials responia a funcionalitat, economia i emprar els materials més propers (Ex. Indústria Akroll, a l’Hospitalet de Llobregat).
En l’evolució no hi ha faltat eclosions creatives com l’obra modernista de l’arquitecte J.M. Jujol a Sant Joan Despí).
Mirada al futur: Des de l’Open House es mira al futur amb desig d’harmonia entre territori, clima, arquitectura i urbanisme, amb un objectiu clar: qualitat de vida. Potser això implica retornar a la utilització de materials com la fusta? Potser condueix a veure factible optar per creacions mínimes que siguin solució de màxims?…
Les visites Open donen coneixements a partir dels quals planteja la revisió indispensable i la presa de consciència del què implica construir d’una o altra manera, en aquest cas a la Mediterrània.
Tema de l’any: Arquitectura mediterrània
Coderch, l’arquitecte de l’any
El festival destaca l’obra de l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 – Espolla, 6 de novembre de 1984 ). Va ser alumne de J.M. Jujol. Va modernitzar la tradició arquitectònica mediterrània adaptant-la als paràmetres del moviment modern. Va fusionar la funcionalitat de l’arquitectura rural amb les tècniques constructives del moment sense perdre’n l’essència, conscient que els valors vernaculars defineixen la memòria col·lectiva i són un bon fonament per al futur. Una arquitectura de murs i senzilla, de buits i plens, de llum i ombra.
Els inicis professionals de Coderch van passar per la vila de Sitges, d’on va ser arquitecte municipal i on va deixar una clara i valuosa petjada. Als anys seixanta, construeix edificis com les Torres Trade (1968), el bloc d’habitatges de les Cotxeres de Sarrià (1968) i l’Institut Français de Barcelona (1975).
Crea solucions arquitectòniques per alliberar els edificis del trànsit rodat i acostar-hi al màxim l’espai verd; o l’ús de finestres obliqües per orientar les vistes dels usuaris en diagonal i evitar, així, la sensació d’estretor dels carrers. J.A. Coderch va aconseguir un caràcter internacional reivindicant la cultura local i va ser un dels responsables que l’arquitectura espanyola de postguerra tingués un interès internacional en temps franquistes, quan l’arquitectura era de caràcter conservador i monumental. No va implicar-se públicament en política. Coderch reivindicava la llibertat per a l’ofici d’arquitecte.
Com gairebé sempre en el camp de l’arquitectura, l’obra de Coderch va ser possible gràcies als seus companys d’equip, que l’ajudaven a projectar les seves idees. Entre d’altres, el també destacat arquitecte Manuel Valls que, al 1941 munta el seu estudi amb en Coderch i la col·laboració dura fins ben entrada la dècada dels 60 del segle XX.
Sitges, la nova ciutat convidada
L’emblemàtica vila de Sitges s’incorpora la programació del Festival com a ciutat convidada. Una de les empremtes que hi va deixar Coderch és el color “blauet”, que caracteritza aquesta localitat mediterrània i que també és present a l’obra de Jujol, mestre de Coderch. Sitges és un exemple de ciutat mediterrània que va passar de la pagesia a l’activitat portuària (època medieval i moderna) i que va créixer gràcies al comerç amb les colònies americanes. Els “americanos” o “indianos” van ser sitgetans que es van enriquir comerciant amb les “amèriques” i que van comprar i reformar antigues cases del poble, al segle XIX. Així, Sitges, amb encàrrecs de construcció de cases similars a les que havien gaudit, per exemple a Cuba, va passar a tenir cases amb torre com les que a Cuba es construïen per veure si s’apropaven vaixells a la costa. Requeriments dels “indianos” i formes constructives catalanes, un clar entroncament entre burgesia i artistes, van convertir en Sitges en focus cultural del modernisme, un valor cultural que es va estendre amb l’arribada del turisme (segle XX). A Sitges, des del punt de vista de l’arquitectura, se li reconeix l’oferir qualitat de vida.
Les visites a Sitges programades pel Festival inclouen: Edificis d’oci al front marítim (xiringuito, pícnic, piscina Maria Teresa i Kansas); conjunt arquitectònic de Maricel (Maricel de Mar i Palau Maricel o Maricel de Terra); edificis de Coderch al carrer de Sant Muç i el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol.
Concursos de participació creativa
El Festival convoca de nou els seus concursos:
- Opengram. El concurs de fotografia a Instagram, aquest 2021, té com a tema “Llum i ombra”. S’’inspira en l’arquitecte Coderch i la seva capacitat de crear espais, partint de la llum mediterràni. (#llumiombra #Opengram21).
- Open Foto. Premi Josep Llobet. El concurs de fotografia tradicional professional.
- Open Sketch. Enguany, l’activitat se suma a l’homenatge a l’arquitecte Enric Miralles, del qual es van commemorar els vint anys de la seva defunció l’any 2020, i proposa un itinerari realitzant dibuixos i sketchos de les seves obres.
CASA SEAT acull l’exposició “Barcelona pionera en mobilitat i arquitectura” durant el cap de setmana del Festival
L’exposició “Barcelona pionera en mobilitat i arquitectura” es pot visitar del 13 al 24 d’octubre a CASA SEAT.
Precisament, SEAT és un dels exemples que il·lustren a la perfecció el concepte destacat en aquesta edició d’adaptació constructiva a necessitats socials. SEAT va construir habitatges i espais comuns com els pavellons de la SEAT – menjadors de SEAT, adaptats a una concepció socio-laboral amb unes necessitats específiques, a les que es van donar solucions magníficament ideades. Així, SEAT va jugar un paper fonamental en la introducció de l‘arquitectura socio-industrial, construint, a la Zona Franca, els edificis de la factoria, les oficines, els menjadors, un laboratori i una escola d’aprenents, que es converteixen en icones de la modernitat.
Fins al moment, SEAT ja ha provocat 2.264 visites “Open House BCN” amb la participació dels menjadors, la nau A-122 (el pavelló on avui s’exposa una col·lecció de cotxes) i la CASA SEAT, tots ells, espais també visitables en aquesta edició.
I l’exposició no s’atura. Del 27 d’octubre al 20 de novembre s’exposarà a Can Negre, amb el títol “La teva arquitectura i la meva: set anys del festival d’arquitectura a Sant Joan Despí”.
El 48h Open House BCN es suma a esdeveniments d’actualitat
El Festival participa al “Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021”, organitzant visites a edificis com el Campus de l’Alimentació de la UAB, al recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet i s’adhereix a l’homenatge a l’arquitecte Enric Miralles (amb la programació d’enguany del concurs Open Sketch).
2a. Edició de l’Open House World Wide
L’associació també participarà en la segona edició del festival d’arquitectura Open House Worldwide, que reunirà diferents ciutats del món que formen part de la xarxa internacional Open House per exposar i debatre sobre la temàtica de l’habitatge arreu del món.