CLUB DE LECTURA: CELEBRACIÓ DEL CONTE – «El marit gos» de Yoko Tawada

Com és que, malgrat la tradició espaterrant que l’acompanya, el gènere del conte continua considerant-se un gènere (lleugerament) menor? I exactament quines formes pot adoptar un llibre de contes? Cal que tots els contes estiguin relacionats? Cal que tots obeeixin una forma similar? Quin marge de maniobra tenim? Amb l’objectiu rotund de desmentir els rumors sobre el seu caràcter menor, en aquest club de lectura farem un recorregut per diversos tipus de contes i de llibres de contes –clàssics i contemporanis, antologies i llibres de contes interrelacionats– justament per mostrar la versatilitat i el caràcter ufanós, lúdic i profund d’aquest gènere.

Club de lectura conduït per Irene Pujadas
Sant Just Desvern, 1990. ha participat en antologies com El meu primer llibre porno (Males Herbes, 2023), Elles també negregen (Llibres del Delicte, 2023) o la revista Carn de Cap, entre d’altres. Ha a publicat el llibre de contes Els desperfectes (2021), premi Documenta i Ciutat de Barcelona; i la novel·la La intrusa (2025), premi Finestres de Narrativa en Català. El 2026 publica el recull de contes Sembla mentida (Quaderns Crema, 2026), juntament amb Miqui Otero i Jordi Puntí.

Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com
Club complet (5 sessions): 40€
Preu Sessió individual: 10€

Sessions:

DIMARTS 16 DE MARÇ, 19.30h

El marit gos, de Yoko Tawada (Godall edicions)

«Quan el tren nocturn amb arribada a les nou i disset es va aturar a l’estació central i em disposava a baixar del vagó, em vaig entrebancar, potser perquè el tren estava inclinat, o perquè hi estava l’andana, i vaig caure al damunt de la bossa de viatge que havia sortit projectada cap endavant. Vaig sentir una veu d’home al meu darrere, però no vaig entendre si em deia que ell no m’havia empentat o que qui m’havia empentat no havia estat ell. Estava amoïnada pel soroll d’ous esclafats que m’havia semblat sentir a dins de la bossa que tenia sota la panxa, però, quan la vaig obrir, vaig veure que als tres ous durs no els havia passat res, i com que, a part dels ous, només hi tenia roba per canviar-me, tres quaderns gruixuts i una ploma estilogràfica, no se’m va acudir per què havia fet aquell soroll, o què es podia haver esclafat.»

Més informació a https://www.llibreriamitjamosca.com/clubs-de-lectura/club-lectura-contes