Electro ma non troppo

Electrobarroc: fusió amb electrònica

Neus Llorens, veu
Ignasi Bosch, teclat i sintetitzador

Electro Ma Non Troppo és xumba-xumba medieval. És Vivaldi de rave. És Bach pujat de to. Són les peces clàssiques que fa quatre segles sonaven a l’òpera i en pomposos banquets feudals, actualitzades a partir d’electrònica voluble i sons metamòrfics. A l’època en què vivim, en la qual tot sembla que només pugui fer-se amb estètica vintage, Ignasi Bosch (producció, programació i sintetitzadors) i Neus Llorens (veu soprano i sampler) porten la norma a l’extrem per fer-ne una seriosíssima caricatura, agafant peces originals escrites durant el barroc (segles XVII i XVIII, sobretot) i fent que prenguin una corporeïtat sonora apta per a les oïdes del segle actual. I molt més que això: tota una tesi artística que si alguna cosa pretén més enllà de fer de pont entre èpoques, és experimentar amb els límits de cada una d’elles per extreure’n un residu anacrònic.

Després de ser un dels preferits del festival, torna a estar programat Electro ma non troppo a Reafina, el qual mai ens deixa de sorprendre amb el seu repertori barroc combinat amb l’electrònica arribant a un resultat únic.