L’any 1955 Francesc Pujade, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiame pel Canigó i inspirat pel poema de Mossen Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra.
S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició.
L’any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera i va arribar a Vic. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins el País Valencià.
El 22 de juny, un grup de ciutadans de Sant Adrià de Besòs va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama, i atrenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Recorregut a Sant Adrià de Besòs:
17:30 – Rebuda de la flama portada des de el cim del Canigó.
18:00 – Inici de la Cercavila des de la Plaça de la Vila fins a la Plaça de l’Església.
18:45 – Arribada a Plaça de l’Església.
18:50 – Lectura del parlament per part de l’Ateneu Adrianenc.
18:55 – Encesa del peveter amb el “Cant de la Senyera”.
19:05 – Lectura del parlament que ofereix Òmnium 2026.
19:10 – Ballada de sardanes i actuació castellera.
19:20 – Tirada de petards de la colla de diables i diablesses.